7) PARTICIPACIÓ I SUPORT A LA CIUTADANIA ORGANITZADA

Hi ha aspectes del reglament que ens fan pensar que aquest estigui inspirat per una concepció liberal de la democràcia participativa en què el pes decisori recau quasi exclusivament en l’individu. A nosaltres ens agrada més la idea de democràcia participativa i comunitària que considera les persones també des d’un punt de vista de ser subjectes socials, que s’interrelacionen entre elles creant les seus àmbits d’afinitats i de vida col·lectiva. En definitiva, que fan en el seu dia a dia, societat. De fet, el concepte de veí o veïna no té sentit si parlem de persones aïllades (no pots ser veí si no tens algú al costat que alhora és veí teu). Per això no ens diem associacions de persones sinó associacions de veïns i veïnes. Aquesta poca atenció a la ciutadania organitzada trasllueix una desconfiança vers el veïnat apoderat. Així, segons el reglament, les AV o entitats socials no poden sol·licitar per elles mateixes un procés participatiu, una audiència pública o una consulta ciutadana. Això només ho poden fer els càrrecs electes o les persones individuals amb la seva signatura a través d’una iniciativa ciutadana. Sovint s’argumenta que la gent organitzada no representen el veïnat. Certament les AV no les han escollit tota la gent que està empadronada en el seu barri i, per tant, no poden atorgar-se per se la categoria de representants del barri. Però això no treu que se’ls reconegui com a actors de primer ordre. A vegades representen només als seus associats i altres recullen el sentiment generalitzat de tot el barri, però no podem negar que esdevenen una expressió col·lectiva fonamentada en els valors de la solidaritat i la justícia social, valors que cada cop són més difícils de trobar en una societat que camina cap a la desestructuració social i la llei de la selva. Podem afirmar que mai es podrà gestionar la ciutat a partir de la suma dels interessos individuals sense fomentar la vida col·lectiva que es genera en els espais humanament naturals que són els barris. Per tant, cal reconèixer la importància vital de les organitzacions veïnals. Entre la gran diversitat que té l’associacionisme en els nostres barris (associacions culturals, de lleure, esportives, ONGs, etc...) n’hi ha unes que tenen una especial importància pel parer social que poden jugar en les dinàmiques barrials. Es digin aquestes AV o no ens referim a aquelles que tenen aquestes característiques: a). Voluntat de permanència en el temps (a diferència de moltes plataformes per temes puntuals), b). Voluntat polièdrica de voler abastar tots els problemes que afecten el barri, i c). Voluntat comunitària i d'apoderament veïnal per a la millora del barri. Aquests tres trets els hi dona aquests col·lectius un coneixement de l’entorn i una capacitat reflexiva que cap procés participatiu hauria de menysprear. Un gomet amb l’opinió d’una persona s’ha de tenir en compte, però no és correcte posar-lo al mateix nivell que una aportació col·lectiva d’una AV. El reglament per allunyar-se de la formulació democràtica-liberal conté alguns apartats que fan esment a la necessitat de l’enfortiment associatiu. És important que les AV coneguem el seu contingut per reivindicar-lo: Preàmbul. Punt 11: “L’existència d’un teixit social enfortit i d’aquesta energia comunitària és cabdal per a la nostra ciutat, i la seva creació i el seu funcionament són absolutament lliures i voluntaris; les persones interessades ho fan de manera autònoma. Aquest reglament no ha d’interferir en aquest procés, en tot cas ha de preveure l’elaboració de plans i programes per a l’enfortiment social, econòmic i democràtic de l’associacionisme, respectant la seva independència.” El capítol 9 es titula “Enfortiment comunitari”. Destaquem dos articles: Article 109. Suport als projectes associatius. 1. L’Ajuntament ha de posar a disposició de les associacions ciutadanes mitjans materials i econòmics perquè realitzin millor els seus projectes i les seves activitats. 2. S’han de fer de manera regular convocatòries de subvencions i, quan sigui possible i adequat, convenis anuals o plurianuals, dirigits a la realització de les activitats de les associacions ciutadanes que siguin d’interès per a la ciutat. 3. Igualment, s’ha de promoure el desenvolupament d’acords de col·laboració amb les associacions ciutadanes, mitjançant els quals s’ha d’ajudar, si és legalment escaient, a facilitar el suport econòmic a programes específics d’aquestes associacions, sempre queel seu contingut es consideri d’interès per a la ciutat. Article 110. Àmbits de suport a les associacions. Les associacions, com a agrupacions de persones al voltant d’unes finalitats compartides, poden rebre el suport de l’Ajuntament en els àmbits següents: a). Enfortiment social, dirigit a millorar la seva capacitat d’ampliar les seves bases socials i la incorporació de noves persones al projecte associatiu. b). Enfortiment econòmic, dirigit a millorar la seva autonomia i capacitat de produir activitats d’interès ciutadà. c). Enfortiment democràtic, dirigit a millorar el funcionament democràtic de les associacions, el compliment del seu codi ètic i les exigències de la Llei de transparència. d). Enfortiment mediàtic, dirigit a contribuir a fer més visible la tasca de les entitats, a través dels mitjans de comunicació municipals. I en la disposició addicional sisena diu: Suport als projectes associatius i comunitaris: Dins el marc de les polítiques municipals de suport als projectes associatius i comunitaris, l’Ajuntament es compromet a: 1. Elaborar un pla de suport als projectes associatius i comunitaris per al seu enfortiment social, econòmic i democràtic. 2. En els termes de la legislació de contractes del sector públic, crear una declaració especial per a les entitats que compleixin determinats requisits, per tal que puguin tenir preferència en l’adjudicació, per part de l’Ajuntament, dels contractes relatius a prestacions de caràcter social o assistencial, en igualtat de condicions amb les proposicions que siguin econòmicament més avantatjoses. 3. Cercar la col·laboració d’altres administracions competents a fi de modificar el marc normatiu que afecta l’activitat econòmica de les associacions.