2. Quins avantatges té fer un procés participatiu d’iniciativa ciutadana?

1. En el procés de recollida de signatura, la comissió promotora formada per l’AV i les entitats que ho considerin no només posa sobre la taula una problemàtica, sinó que envia un missatge democràtic molt potent: que el veïnat participi directament i digui la seva. 2. Fer de manera totalment autogestionada un procés participatiu que sigui rigorós és molt lloable però requereix d’un esforç militant ingent. El col·lectiu de Fem Rambla que abans esmentaven va dissenyar un procés participatiu que va durar dos anys i que quasi acaba amb ells. En canvi, si s’aconsegueix una iniciativa ciutadana, la comissió promotora porta el control de com s’ha de fer i la infraestructura la posa l’Ajuntament. Facilita molt les coses. 3. El respecte sobre els resultats del procés participatiu s’ha de sustentar amb una metodologia que garanteixi el debat correcte de totes les parts implicades. La iniciativa ciutadana ho permet (veure punt 2 sobre el procediment). No hi haurà credibilitat si el procés, el faci o no l’Ajuntament, és un nyap. 4. La visibilitat i protagonisme de les AV i la gent organitzada que ha creat la comissió promotora és molt alta en tot el procés i tindrà un pes significatiu en la comissió de seguiment. Si en comptes de recollir signatures per fer una iniciativa ciutadana l’AV opta per exigir a l’Ajuntament que tiri endavant un procés participatiu com a iniciativa municipal, el control segurament s’escaparà de les mans del moviment veïnal. Si la iniciativa és promoguda pels grups municipals (màxim dos a l’any segons el reglament) la intoxicació política del procés està servida. 5. Hem de tenir en compte que hi ha alguns processos participatius que l’Ajuntament està obligat a realitzar-los (el PAM, el PAD i el PIM, quan afecti a tot un districte o a inversions de més de 100 milions d’€, o altres planejaments generals o d’especial rellevància (això és un terme relatiu, és clar) (Article 37). 6. De totes les tipologies d’Iniciatives ciutadanes que marca el reglament, aquesta sobre processos participatius és la que més té sentit fer-la a escala de petita, de barri. El número de signatures és relativament baix (un 2% de la població, entre un mínim de 50 i un màxim de 900), però sobretot, donat que la majoria de debats són convocatòries presencials potencia molt bé l’apoderament de les persones, la relació entre elles i els sentiment comunitari.