Como ultilizar el Reglamento de Participación de l'Ajuntament de Barcelona
(o como darle la vuelta al calcetín)
a) Bones pràctiques
Les reunions del moviment veïnal amb l’Ajuntament han de complir unes bones pràctiques:
1. Que siguin públiques. Això no vol dir que estiguin obertes a tothom, sinó que figurin en l’agenda municipal. Els consellers municipals de l’oposició tenen dret a saber de la seva existència i contingut.
2. Qui hi ha d’assistir?
1. Que siguin públiques. Això no vol dir que estiguin obertes a tothom, sinó que figurin en l’agenda municipal. Els consellers municipals de l’oposició tenen dret a saber de la seva existència i contingut.
2. Qui hi ha d’assistir?
a) Els representants municipals. És imprescindible que aquests tinguin capacitat d’incidència política *en l’afer que pertoca (les reunions han de ser productives).
b) Els *representants veïnals han de garantir que expressen les opinions del col·lectiu (AV o assemblea,...) al qual representen. Si en el transcurs del debat sorgeixen temes que no s’han discutit prèviament, s’han d’especificar que les opinions són personals i provisionals a l’espera que el col·lectiu les avali.
c) A vegades l’ajuntament vol restringir el número de veïns/es que han d’assistir a la reunió. Això es pot pactar però mai imposar. Són els veïns que han de decidir qui va a la reunió i qui no. O bé que sigui una reunió oberta.
d) Les reunions s’ha d’establir en l’horari adequat que afavoreixi la participació del veïnat i en concret de les dones. Els interessos dels horaris laborals dels funcionaris municipals ha d’estar supeditats a aquesta finalitat.
e) Com a regla general i per transparència és bo convidar als consellers/es de l’oposició a aquestes reunions.
3. Sempre s’ha d’aixecar acta de les reunions. L’acta l’ha d’escriure un tècnic de l’ajuntament i ha d’estar signada pels representats de les dues parts després de fer les esmenes que pertoquin. Les actes s’han de fer abans de quinze dies i han de ser públiques.
4. Les reunions han de començar puntualment. Per desgràcia no és una anècdota que els polítics arribin tard. Sempre qui s’ha d’esperar són els veïns. A vegades pot estar justificat, però altres traspua una sublimació de poder. Tothom té coses importants a fer. S’ha de posar en valor l’aportació social en hores de la gent voluntària del moviment veïnal.
5. Els conflictes punyents acostumen a generar contactes informals exploratoris. Aquí s’ha d’anar amb molta cura per garantir la transparència de tot el procés. Per exemple, és normal que hi hagin telefonades però és una mala pràctica que per trobar una solució a un conflicte s’inviti un líder veïnal a parlar-ne en un dinar.
6. Les trobades amb l’Ajuntament han de ser sempre instrumentals. Quan s’arriba a acords, aquests han de ser assumits posteriorment, per una banda, pels membres del col·lectius representats i, per l’altra, aprovats per l’organisme polític pertinent.
7. Agilitat. No és usual que l’ajuntament es negui de manera oberta a tenir una reunió amb agents del moviment veïnal, però des de la petició de la reunió a la concreció a voltes passa un temps inadmissible. Això és degut, unes vegades, a que no l’interessa la trobada (política de desgast: “ja es cansaran”) i a vegades perquè els polítics tenen una agenda molt atapeïda amb uns criteris subjectius de prioritats. Valorem com a un problema polític l’excessiva concentració de càrrecs que tenen els regidors, cosa que els impedeix tenir temps per establir un contacte proper amb la ciutadania i les seves organitzacions. És imperatiu augmentar les capacitats polítiques dels equips de govern dels districtes.
8. És una bona pràctica entrar la demanda de reunió per registre i que en l’acta de la reunió consti quan es va sol·licitar.
9. No totes les reunions no reglades han d’obeir a problemes immediats. Per exemple en alguns barris les entitats creen comissions o coordinadores de seguiment d’equipaments o d’infraestructures que han d’establir calendaris de reunions amb l’Ajuntament. És una bona pràctica que les AV i els equips de govern dels districte estableixin periòdicament una reunió conjunta per fer el seguiment dels problemes del barri. I és aconsellable que aquestes es facin en els locals socials i no en les dependències municipals (allò que ells venen en comptes de nosaltres anem).
10. Considerem que l’Ajuntament hauria de cuidar molt les relacions amb el teixit associatiu organitzat pel valor social que implica l’existència d’una voluntat participativa comunitària.
11. Per lògica, les reunions no reglades no són incompatibles amb la participació en els espais que marca el reglament.
b) Els *representants veïnals han de garantir que expressen les opinions del col·lectiu (AV o assemblea,...) al qual representen. Si en el transcurs del debat sorgeixen temes que no s’han discutit prèviament, s’han d’especificar que les opinions són personals i provisionals a l’espera que el col·lectiu les avali.
c) A vegades l’ajuntament vol restringir el número de veïns/es que han d’assistir a la reunió. Això es pot pactar però mai imposar. Són els veïns que han de decidir qui va a la reunió i qui no. O bé que sigui una reunió oberta.
d) Les reunions s’ha d’establir en l’horari adequat que afavoreixi la participació del veïnat i en concret de les dones. Els interessos dels horaris laborals dels funcionaris municipals ha d’estar supeditats a aquesta finalitat.
e) Com a regla general i per transparència és bo convidar als consellers/es de l’oposició a aquestes reunions.
3. Sempre s’ha d’aixecar acta de les reunions. L’acta l’ha d’escriure un tècnic de l’ajuntament i ha d’estar signada pels representats de les dues parts després de fer les esmenes que pertoquin. Les actes s’han de fer abans de quinze dies i han de ser públiques.
4. Les reunions han de començar puntualment. Per desgràcia no és una anècdota que els polítics arribin tard. Sempre qui s’ha d’esperar són els veïns. A vegades pot estar justificat, però altres traspua una sublimació de poder. Tothom té coses importants a fer. S’ha de posar en valor l’aportació social en hores de la gent voluntària del moviment veïnal.
5. Els conflictes punyents acostumen a generar contactes informals exploratoris. Aquí s’ha d’anar amb molta cura per garantir la transparència de tot el procés. Per exemple, és normal que hi hagin telefonades però és una mala pràctica que per trobar una solució a un conflicte s’inviti un líder veïnal a parlar-ne en un dinar.
6. Les trobades amb l’Ajuntament han de ser sempre instrumentals. Quan s’arriba a acords, aquests han de ser assumits posteriorment, per una banda, pels membres del col·lectius representats i, per l’altra, aprovats per l’organisme polític pertinent.
7. Agilitat. No és usual que l’ajuntament es negui de manera oberta a tenir una reunió amb agents del moviment veïnal, però des de la petició de la reunió a la concreció a voltes passa un temps inadmissible. Això és degut, unes vegades, a que no l’interessa la trobada (política de desgast: “ja es cansaran”) i a vegades perquè els polítics tenen una agenda molt atapeïda amb uns criteris subjectius de prioritats. Valorem com a un problema polític l’excessiva concentració de càrrecs que tenen els regidors, cosa que els impedeix tenir temps per establir un contacte proper amb la ciutadania i les seves organitzacions. És imperatiu augmentar les capacitats polítiques dels equips de govern dels districtes.
8. És una bona pràctica entrar la demanda de reunió per registre i que en l’acta de la reunió consti quan es va sol·licitar.
9. No totes les reunions no reglades han d’obeir a problemes immediats. Per exemple en alguns barris les entitats creen comissions o coordinadores de seguiment d’equipaments o d’infraestructures que han d’establir calendaris de reunions amb l’Ajuntament. És una bona pràctica que les AV i els equips de govern dels districte estableixin periòdicament una reunió conjunta per fer el seguiment dels problemes del barri. I és aconsellable que aquestes es facin en els locals socials i no en les dependències municipals (allò que ells venen en comptes de nosaltres anem).
10. Considerem que l’Ajuntament hauria de cuidar molt les relacions amb el teixit associatiu organitzat pel valor social que implica l’existència d’una voluntat participativa comunitària.
11. Per lògica, les reunions no reglades no són incompatibles amb la participació en els espais que marca el reglament.
Reportar contenido inapropiado
Este contenido no es apropiado?
0 comentarios
Cargando los comentarios ...
Deja tu comentario
Inicia sesión con tu cuenta o regístrate para añadir tu comentario.
Cargando los comentarios ...