Com utilitzar el Reglament de Participació de l'Ajuntament de Barcelona

Empremta digital

El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.

Valor: 68ed7ea6b25ba278c2bc9ee5f095894caf2cbaa7ed49d75608e6f942c1128792

Origen: {"body":{"ca":"Un <strong>reglament de participació, per més ampli i detallat que sigui, i el de Barcelona ho és molt, mai podrà canalitzar totes les casuístiques</strong> que es donen en una ciutat que cada vegada més complexa. Per tant, cal contemplar espais no reglats <em>ad hoc</em> en funció de les necessitats concretes. Per exemple, <strong>tenir reunions amb els representants municipals al marge dels espais reglats de participació és una pràctica que sempre ha estat present en el moviment veïnal</strong> i normalment és més productiva. El reglament no les prohibeix però tampoc les esmenta. És més, observem que hi ha una tendència a considerar-les una mala pràctica sota una argumentació confusa i interessada que no és capaç de diferenciar les reunions reclamades per les associacions o col·lectius que són expressió del veïnat de les reunions en els despatxos (o restaurants) a porta tancada que històricament s’han fet amb els <em>lobbies</em>.\r\n\r\nEn primer lloc, s’ha de deixar ben clar que no tota la relació amb l’ajuntament ha de passar a través dels òrgans de participació establers. <strong>L’existència d’aquests espais (consells de barri, audiències públiques, consells sectorials,...) mai pot ser una excusa per no obrir altres canals específics per tractar temes específics</strong>. La qüestió és que aquestes reunions bilaterals, al ser uns espais no establers normativament, sovint ens trobem amb recances perquè l’ajuntament les accepti. Al marge de la sensibilitat que tingui el partit governant, l’experiència ens diu que l’acceptació d’aquestes reunions, la seva operativitat i qualitat depenen de la fortalesa de l’AV i el crèdit que tingui en el barri o/i quan hi ha prèviament una campanya veïnal per visibilitzar públicament una problemàtica (pancartes recollida de signatures, comunicats de premsa, etc.).\r\nQuantes vegades ha passat que la reunió no es concreta fins que el tema ha saltat als diaris! (després tothom a córrer).\r\n\r\nHi ha una altra motivació per tal que el moviment veïnal tingui reunions amb l’ajuntament al marge dels òrgans de participació. <strong>És la imprevisibilitat dels motius.</strong> Els problemes es donen quan es donen, el veïnat es desperta quan es desperta i no quan el tema està previst tocar-lo en l’ordre del d’una sessió d’un consell determinat. L’agilitat de l’administració a donar resposta als veïns i veïnes és un valor cada cop més exigit.\r\n\r\nPer descomptat que la necessitat de les reunions <em>ad hoc</em> no desmereixen la conveniència que existeixin òrgans de participació, aquests són necessaris i com que estan regulats gaudeixen d’unes determinades garanties que abordarem més endavant. Però malgrat que les reunions no reglades no estan contemplades en el reglament municipal, cal que siguin reconegudes com a espais imprescindibles de participació associativa en els afers de la ciutat i rebutgem que es minimitzin considerant-les com a reunions informals."},"title":{"ca":"5) REUNIONS AMB L’AJUNTAMENT"}}

Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen. ×