a) Què podem fer per vetllar per la qualitat democràtica dels òrgans de participació?

1) Presència dels polítics. 1. És imprescindible la presència directa en els òrgans de participació dels polítics que tinguin capacitat d’influència en les preses de decisions de l’equip de govern. La ciutadania vol estar el més a prop possible d’on es prenen decisions i de qui les pren. 2. El reglament diu que els consells participació estan presidits per l’alcaldessa o alcalde (Consell de Ciutat), pel regidor de l’àrea compromesa (consells sectorials de ciutat) o pel regidor/a de districte en els consells de barri. És evident que aquests primers càrrecs polítics no poden assumir materialment estar presents en totes les sessions dels òrgans participatius. El reglament contempla que el president o presidenta pugui delegar en altres persones, però no especifica les característiques d’aquesta persona ni exigeix que aquesta delegació sigui argumentada. 3. Donat que la no presència de les presidències en els òrgans de participació es pot interpretar com un menyspreu, demanem que sempre que es doni el cas la pròpia persona absent s’excusi motivadament per escrit i expliciti que estarà pendent de les conclusions de la reunió. 4. A tenir en compte: Els consells de participació tenen dret a convocar al responsable polític que creguin oportú per tractar un tema concret i això és obligatori si ho demana la majoria simple dels seus membres. Aquesta compareixent-se ha de ser abans de 30 dies. Veure article 45 del reglament. 2) Presència del veïnat a través de les seves entitats. a) La regulació sobre quines entitats han de ser membres d’un consell de participació depèn del reglament intern de cada consell. En la pàgina web: s’hi troben els enllaços de com funciona cada consell. Com a criteris generals: 1. L’Ajuntament pot reservar la presencia de les entitats que consideri que siguin significatives per la temàtica del consell fins a una tercera part del total dels seus membres. (Article 40-1) 2. La resta de representants de les entitats les han d’escollir 2/3 parts les pròpies entitats i el 1/3 restant a través d’un sorteig aleatori (Article 40-2) b) Una de les característiques de les AV és que són organitzacions de barri polifacètiques que estan obertes a abordar temàtiques de tot tipus que plantegi el veïnat. Aquesta versatilitat fa que siguin cridades per l’ajuntament a formar part de múltiples espais de participació (òrgans o processos participatius). És evident que no hi ha capacitat per estar en tots els llocs on l’ajuntament ens convoca, fet que moltes vegades provoca estrès en les entitats i, per tant, per garantir la qualitat de la participació és important expressar sense complexes la negativa a participar. Esmentem tres casos en què la negativa a participar està del tot justificada: 1. Quan la presència del representant de l’entitat no comporta que al darrere d’aquesta persona hi hagi una reflexió col·lectiva sobre el tema del qual es parla. Les AV no tenim capacitat de treballar tots els temes. Els membres veïnals d’un consell han de ser representants reals, que sempre que sigui possible aportin postures prèviament discutides i sempre s’han de comprometre a fer un retorn del que es diu al seu col·lectiu. La participació individual per més que un sigui membre d’una AV sense aquest feedback amb la seva organització no té sentit i és denunciable. Ser-hi per només estar informats no té cap sentit en un consell de participació, si es vol estar al corrent del que s’hi parla ja estan les actes que són públiques. També ens enganyem si creiem que, per si mateixa, la nostra presència és important. És més important i productiu prioritzar la creació de dinàmiques participatives internes de l’AV o amb el veïnat que anar a aquests òrgans si no tenim capacitat de generar aquests processos d’apoderament col·lectiu. 2. Quan hi hagi la percepció que manca voluntat política per tenir en compte les conclusions del consell. Òrgans decoratius que netegen la imatge, no gràcies. 3. Quan no hi ha capacitat organitzativa per ser-hi, per manca de temps o per no trobar les persones adequades. És una bona pràctica que l’AV es doni de baixa d’un consell de participació quan durant un curs no s’hi ha pogut assistir cap vegada. Del contrari, l’entitat constarà que forma part del consell avalant de facto tot el que s’hi decideixi. c) La qualitat de la participació requereix que l’Ajuntament garanteixi que les entitats tinguin els recursos suficients per fer el seguiment dels temes en condicions adequades. Les persones de les AV que participen en les reunions d’aquests òrgans són les úniques assistents –tret de quan hi ha públic- que no cobren per ser-hi. En efecte, el treball voluntari a favor de la comunitat és un gran valor que ens dona credibilitat i independència, però s’han de posar els mitjans per no estar en inferioritat de condicions a l’hora de participar. Els consells haurien de reservar partides econòmiques perquè les AV puguin finançar estudis i informes que elles considerin que són importants en relació al tema que es treballa. També ha de proporcionar a les AV els professionals que ells escollin per assessorar-los sobre les temàtiques tractades. Aquesta petició no és un brindis al sol. Aquestes despeses es podrien justificar segons el que expressa l’apartat 27 del preàmbul: en el punt e. e. Eficiència. Les despeses que es pugin produir com a conseqüència de l’aplicació del Reglament de participació ciutadana formen part de l’activitat ordinària que es duu a terme en aquesta matèria i la seva regulació facilita l’organització dels serveis administratius implicats.