1. En temàtiques d’interès social enquistades sobre les quals no hi ha una majoria en el plenari per tirar-les endavant. Són temes adients les demandes històriques del moviment veïnal. Necessitat de construir equipaments, realitzar infraestructures...
2. Han de ser preguntes clares que garanteixin una resposta nítida, especialment quan la pregunta és binària (sí o no). Si és una qüestió que potencialment pot generar molts condicionals i terceres vies, la consulta no és un sistema adequat perquè pot crear confusió i donar peu a manipulacions. Hem de tenir en compte que quan una consulta està convocada, aquesta s'ha de realitzar malgrat que en el transcurs del procés la comissió promotora vulgui retirar-la.
3. Temes que tinguin una importància evident. Posar en marxa tota la infraestructura necessària per un tema menor no té sentit. Hem de ser conscients que una consulta ciutadana té un cost econòmic elevat per a les arques municipals (la consulta de la Diagonal va costar 3,17 milions d’euros encara que les que planteja el reglament no seran previsiblement tan costoses).
4. En relació al punt anterior, malgrat que el reglament marca que el resultat d’una consulta és vàlid amb independència del percentatge de votants, és important calibrar que la gran majoria de la població pugui estar interessada en la qüestió que es planteja. Per exemple, no tindria sentit preguntar a tots els barcelonins per la remodelació d'un carrer que molt poca gent coneix. És important adequar la consulta a l’àmbit territorial afectat (ciutat, districte, barri).
5. A vegades tenim al davant temes complexes i difícils. És una sortida fàcil passar la pilota a la ciutadania en la decisió sobre un tema en els casos que el moviment veïnal no sigui capaç de prendre partit. En principi no semblaria adequat fer consultes sobre qüestions complexes, perquè hi ha en joc diversos interessos legítims o perquè les emocions poden desbordar argumentacions o perquè responen a reaccions viscerals que sacsegen l’opinió pública.
Les consultes tenen el perill de polaritzar posicions, allunyar debats transversals i consensos. En canvi en aquests casos un bon procés participatiu pot ser més adequat per avançar.
6. S'han d'evitar consultes sobre temes nimby (equipaments necessaris però que ningú vol sota casa).
7. En canvi, és del tot adequat plantejar consultes sobre qüestions sobre les quals es consideri que l'ajuntament està condicionat per les pressions de poderosos grups econòmics. Donar veu a la ciutadania davant dels interessos de les elits de poder (per exemple la consulta sobre la municipalització de l’aigua). En aquests casos s'han de tenir en compte dues qüestions:
a) Aquests grups tenen una capacitat propagandística descomunal si ho comparem amb la millor de les campanyes que pugui fer el moviment veïnal.
b) S'ha de tenir la percepció prèvia que tenim el recolzament de la gent. Preguntes la resposta adequada a les quals quasi caigui pel sobre propi pes. Que la campanya sigui per reforçar arguments i no per convèncer si hi ha molts indecisos els quals,sense dubte, seran atrets per suggeridors cants de sirena.
Compartir