h) Realitzar una consulta ciutadana

Cal aclarir que les consultes ciutadanes no són una forma de democràcia directa, com en alguna ocasió s'ha dit. Hi ha molt pocs llocs en el món que es regeixin per modalitats de democràcia directa (en part, Suïssa) i aquí la Constitució, en el seu article 92, diu que els referèndums només poden ser consultius quedant explícitament prohibit que siguin vinculants, excepte en el cas d'una reforma constitucional. En el preàmbul del reglament sobre participació que estem analitzant s'especifica el marc jurídic en què es basa l'ordenament d'aquesta normativa (article 18 i 27) i marca els seus límits. Tot i això, alguns sectors empresarials (per exemple, Agbar) els consideren excessius i han activat diverses impugnacions judicials en contra de les quals el CAB i la FAVB s'han presentat com a part interessada per fer-los front. S'han definit les consultes ciutadanes com una forma de democràcia semidirecta. Es dona veu a la ciutadania, però en darrer terme qui pren la decisió final sempre és plenari municipal. Són doncs, consultes en el sentit estricte de la paraula i no referèndums vinculants. Malgrat aquesta limitació, aquesta eina pot esdevenir una eina política molt poderosa. Recordem, si no, la consulta sobre la Diagonal de fa 10 anys que va suposar una estocada final al govern municipal de Jordi Hereu. La gran diferència entre les consultes i les altres dinàmiques que plategen les iniciatives ciutadanes del reglament és que les primeres involucren tota la ciutadania major de 16 anys. El fet que el conjunt de ciutadans i ciutadanes de Barcelona estigui cridat a votar instal·la el debat en totes les llars i en tots els mitjans de comunicació, i la repercussió política és enorme. Si el plenari municipal es negués a seguir les directrius sorgides de les urnes, malgrat que aquestes siguin consultives, de ben segur que l’equip de govern tindria assegurada una crisi de primer ordre.