1. Quan convé a tirar endavant un procés participatiu?

1. Quan el veïnat reacciona en contra d’una mesura municipal però no té clar l’alternativa. Per exemple, el procés participatiu Fem Rambla es va donar quan els veïns i veïnes van aturar les obres que treien les rajoles de la rambla del Poblenou. Es tenia clar que és el que no es volia però no que es tenia què fer. 2. Definició de l’espai públic. Davant d’un solar que estigui destinat a equipaments i l’AV, que ha de representar el sentiment de la gent, no té clar quin tipus d’equipament s’hi ha de demanar. O bé quan s’ha de fer el disseny d’una plaça o d’un carrer. En aquests casos a vegades hi ha criteris de fons o no i en altres de gustos pels quals l’AV no té perquè definir-se. 3. Quan es tracta de plans estratègics de barri. Per exemple el pla d’equipaments, el patrimoni històric, el de mobilitat, etc. Acostuma a passar que la complexitat d’aquests plans fa que s’elaborin, inclús amb la participació de membres de les AV, allunyats de la gent del carrer, que només reacciona quan li toquen coses concretes (una línia de bus, una escola,...). La dinàmica d’un procés participatiu permet obrir aquestes col·laboracions. 4. Per fer participar al veïnat en una presa de decisió no sempre és necessari obrir un procés participatiu. Depèn de l’envergadura del tema. A vegades n’hi ha prou a convocar els veïns i veïnes a una assemblea o crear una comissió oberta tothom que vulgui fer el seguiment d’un determinat tema, etc.. 5. Altres...