52 Assemblea de la Favb
#52assembleaFavb SENSE PARTICIPACIÓ, NO HI HA DEMOCRÀCIA
Responsabilitat pública davant el model comunitari; el cas de les comunitats energètiques de barri.
En el marc de l’emergència climàtica i de la lluita per evitar el col·lapse sistèmic (esperem ser-hi a temps!), la necessitat de buscar energies alternatives a les energies fòssils esdevé cabdal. I tant o més important que l’aposta per les renovables ho és prendre consciència que el canvi ha d’acompanyar-se de l’apoderament del ciutadà que permetrà també la reducció del consum energètic i una major sobirania energètica. Aquest és per a molts l’única alternativa a un model esgotat, insostenible, que genera injustícies, empobreix cada vegada a més persones i deixa en mans d’un oligopoli el control de la producció, distribució i comercialització de l’energia.
És un fet que les alternatives que més s’estan començant a treballar, especialment a nivell local, per apoderar municipis i ciutadania en l’àmbit energètic son les comunitats energètiques locals (CEL).
Aquestes son alternatives que es constitueixen en base a considerar l’energia un bé comú i a apoderar la comunitat perquè pugui produir energies renovables, gestionar-les i distribuir-les de manera sobirana.
A la ciutat de Barcelona existeixen ja alguns projectes veïnals de Comunitats energètiques amb origen i recorregut divers , que aposten per a aquest apoderament ciutadà, inclusiu i participatiu en el sector energètic, facilitant el canvi de model energètic que davant l’oligopoli proposen un funcionament descentralitzat i en mans de la ciutadania.
Aquest esforç de la ciutadania per afrontar amb apoderament comunitari la lluita per un canvi de model en el mercat elèctric, creiem que hauria d’anar acompanyat d’un compromís de l’Ajuntament de la ciutat i dels seus responsables polítics, per anar invertint cada cop més en fer realitat un ampli model de generació pública d’energia amb instal·lacions de parcs fotovoltaics en espais públic, equipaments i edificis públics que servissin no només per cobrir les necessitats pròpies d’aquests equipaments sinó també per fomentar l’optimització d’aquesta generació i del seu consum local en el marc de les comunitats energètiques organitzades localment, des del veïnat, amb inclusió tant de la ciutadania en tota la seva diversitat com dels ens públics i de les activitats socio-econòmiques.
S’ha de buscar l’optimització de totes les instal·lacions publiques de generació amb aquest objectiu, i optimitzar el consum buscant la complementarietat dels perfils d’usuaris dins de les comunitats i desenvolupant les solucions d’emmagatzematge. No té sentit fomentar i pagar amb diners públics instal·lacions que generaran excedents que es revertiran a la xarxa de distribució només en benefici de les grans empreses energètiques, quan ja existeixen les solucions tant tecnològiques com comunitàries per fer realitat el canvi de model.
Les comunitats energètiques no han de ser una eina més reservada a un públic sensibilitzat, sinó, ho diuen tots els plans energètics a nivell europeu, un element clau de la transformació.
Per allò, és imprescindible el suport públic per acompanyar la ciutadania en el seu apoderament, enfortir les dinàmiques comunitàries i fomentar sinergies i col·laboracions que permetin reforçar cada cop més aquest model universal de compartició d’energies.
Ara l’ajuntament i el Consorci d’Educació tenen l’oportunitat de compartir els excedents de la generació de les plaques que s’estan posant en les escoles amb la població de l’entorn. Cal que aterrin en polítiques clares que vagin més enllà dels compromisos programàtics tan fàcils de declarar i, a l’hora de la veritat, tan difícils de portar a terme.
Barcelona mai podrà ser autosuficient energèticament, però per això mateix cal extremar al màxim totes les possibilitats de generació i de consum local. Cal iniciativa, imaginació i valentia. És un canvi de paradigme que fa vertigen als nostres responsables polítics. La crisi ecològica i climàtica ens hi aboca i les directrius europees avalen el sistema de Comunitat Energètiques. Es imprescindible que la gestió de lo públic vagi lligat al compromís real i concret en projectes de lluita per la democratització del mercat elèctric, el treball per la transformació social i de lluita contra la pobresa energètica.
És un fet que les alternatives que més s’estan començant a treballar, especialment a nivell local, per apoderar municipis i ciutadania en l’àmbit energètic son les comunitats energètiques locals (CEL).
Aquestes son alternatives que es constitueixen en base a considerar l’energia un bé comú i a apoderar la comunitat perquè pugui produir energies renovables, gestionar-les i distribuir-les de manera sobirana.
A la ciutat de Barcelona existeixen ja alguns projectes veïnals de Comunitats energètiques amb origen i recorregut divers , que aposten per a aquest apoderament ciutadà, inclusiu i participatiu en el sector energètic, facilitant el canvi de model energètic que davant l’oligopoli proposen un funcionament descentralitzat i en mans de la ciutadania.
Aquest esforç de la ciutadania per afrontar amb apoderament comunitari la lluita per un canvi de model en el mercat elèctric, creiem que hauria d’anar acompanyat d’un compromís de l’Ajuntament de la ciutat i dels seus responsables polítics, per anar invertint cada cop més en fer realitat un ampli model de generació pública d’energia amb instal·lacions de parcs fotovoltaics en espais públic, equipaments i edificis públics que servissin no només per cobrir les necessitats pròpies d’aquests equipaments sinó també per fomentar l’optimització d’aquesta generació i del seu consum local en el marc de les comunitats energètiques organitzades localment, des del veïnat, amb inclusió tant de la ciutadania en tota la seva diversitat com dels ens públics i de les activitats socio-econòmiques.
S’ha de buscar l’optimització de totes les instal·lacions publiques de generació amb aquest objectiu, i optimitzar el consum buscant la complementarietat dels perfils d’usuaris dins de les comunitats i desenvolupant les solucions d’emmagatzematge. No té sentit fomentar i pagar amb diners públics instal·lacions que generaran excedents que es revertiran a la xarxa de distribució només en benefici de les grans empreses energètiques, quan ja existeixen les solucions tant tecnològiques com comunitàries per fer realitat el canvi de model.
Les comunitats energètiques no han de ser una eina més reservada a un públic sensibilitzat, sinó, ho diuen tots els plans energètics a nivell europeu, un element clau de la transformació.
Per allò, és imprescindible el suport públic per acompanyar la ciutadania en el seu apoderament, enfortir les dinàmiques comunitàries i fomentar sinergies i col·laboracions que permetin reforçar cada cop més aquest model universal de compartició d’energies.
Ara l’ajuntament i el Consorci d’Educació tenen l’oportunitat de compartir els excedents de la generació de les plaques que s’estan posant en les escoles amb la població de l’entorn. Cal que aterrin en polítiques clares que vagin més enllà dels compromisos programàtics tan fàcils de declarar i, a l’hora de la veritat, tan difícils de portar a terme.
Barcelona mai podrà ser autosuficient energèticament, però per això mateix cal extremar al màxim totes les possibilitats de generació i de consum local. Cal iniciativa, imaginació i valentia. És un canvi de paradigme que fa vertigen als nostres responsables polítics. La crisi ecològica i climàtica ens hi aboca i les directrius europees avalen el sistema de Comunitat Energètiques. Es imprescindible que la gestió de lo públic vagi lligat al compromís real i concret en projectes de lluita per la democratització del mercat elèctric, el treball per la transformació social i de lluita contra la pobresa energètica.
Barcelona, maig de 2024
A.VV. del Poblenou
Amb el suport de la Comunitat Energètica del Poblenou (CEP9) i del projecte CEB (Comunitats Energètiques de Barri) de la Favb
Amb el suport de la Comunitat Energètica del Poblenou (CEP9) i del projecte CEB (Comunitats Energètiques de Barri) de la Favb
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
0 comentaris
Carregant els comentaris ...
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
Carregant els comentaris ...