50 assemblea de la Favb

#50assembleaFavb Mig segle de la Favb: Cooperació, participació i lluita!

30 abr Centre Cívic, plaça de Robert Gerhard 3, Barcelona

Programa

Cambios en "Menys soroll als nostres barris"

Comparar el modo de visualización:

Título

+{"ca"=>"Menys soroll als nostres barris"}

Cuerpo

+["Des de la Xarxa Veïnal del Raval proposem que la FAVB resolgui que està d’acord en potenciar i intentar negociar amb les diferents administracions (Ajuntament, Generalitat, Govern central,…) una política de reducció de la contaminació acústica dins de la nostra ciutat. Tal i com documenta la Revista Catalana de Dret Públic (2016) els “efectes del soroll sobre la salut inclouen des del trauma acústic agut fins al trauma acústic crònic, amb destrucció de les cèl·lules receptores del so i la corresponent pèrdua d’audició, a més de l’augment del ritme cardíac i respiratori, de l’angoixa, de l’agressivitat i del cansament; la reducció de l’activitat cerebral i, per tant, del rendiment; la reducció de l’activitat digestiva, i importants pertorbacions del son, causa de neurosis ansioses-depressives reactives secundàries (exògenes), distonies neurovegetatives (fins i tot cròniques) i d’un ampli ventall de patologies psíquiques, i pot agreujar problemes cardiovasculars, processos cancerígens o de colesterol, o afeccions gàstriques de tipus nerviós\nAquesta petició de la Xarxa Veïnal del Raval es troba en sintonia amb els anàlisi de diferents institucions com l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) que indica que l’Estat espanyol és el segon país del món amb uns nivells més alts de contaminació acústica (París, París, 1986), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la qual descriu el soroll com la primera molèstia ambiental dels països industrialitzats, (Chicago, 2017), la Conferència de Nacions Unides d’Estocolm sobre el Medi Ambient Humà que des del 1972 reconegué per primera vegada oficialment el soroll com un agent contaminant més, els informes al Parlament del Síndic de Greuges que s’han fet ressò dels problemes derivats del soroll (Barcelona, 2014) o la Síndica de Greuges de Barcelona la qual conclou que dret dels veïns al descans i a viure sense sorolls excessius i molèsties intolerables ha de ser l’eix conductor de les polítiques públiques i de les actuacions de les administracions en l’àmbit de l’oci i el turisme (Barcelona, 2016).\nPer finalitzar recordar a les nostres institucions que tot aquest bagatge legal ha desembocat en la producció d’ingent jurisprudència per part del Tribunal Europeu de Drets Humans element que ens fa dur a exigir les nostres administracions es comportin d’igual manera fins a convertir la nostra ciutat en un espai amable acústicament pels veïns i el més lliure de soroll possible."]

+["Des de la Xarxa Veïnal del Raval proposem que la FAVB resolgui que està d’acord en potenciar i intentar negociar amb les diferents administracions (Ajuntament, Generalitat, Govern central,…) una política de reducció de la contaminació acústica dins de la nostra ciutat. Tal i com documenta la Revista Catalana de Dret Públic (2016) els “efectes del soroll sobre la salut inclouen des del trauma acústic agut fins al trauma acústic crònic, amb destrucció de les cèl·lules receptores del so i la corresponent pèrdua d’audició, a més de l’augment del ritme cardíac i respiratori, de l’angoixa, de l’agressivitat i del cansament; la reducció de l’activitat cerebral i, per tant, del rendiment; la reducció de l’activitat digestiva, i importants pertorbacions del son, causa de neurosis ansioses-depressives reactives secundàries (exògenes), distonies neurovegetatives (fins i tot cròniques) i d’un ampli ventall de patologies psíquiques, i pot agreujar problemes cardiovasculars, processos cancerígens o de colesterol, o afeccions gàstriques de tipus nerviós\nAquesta petició de la Xarxa Veïnal del Raval es troba en sintonia amb els anàlisi de diferents institucions com l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) que indica que l’Estat espanyol és el segon país del món amb uns nivells més alts de contaminació acústica (París, París, 1986), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la qual descriu el soroll com la primera molèstia ambiental dels països industrialitzats, (Chicago, 2017), la Conferència de Nacions Unides d’Estocolm sobre el Medi Ambient Humà que des del 1972 reconegué per primera vegada oficialment el soroll com un agent contaminant més, els informes al Parlament del Síndic de Greuges que s’han fet ressò dels problemes derivats del soroll (Barcelona, 2014) o la Síndica de Greuges de Barcelona la qual conclou que dret dels veïns al descans i a viure sense sorolls excessius i molèsties intolerables ha de ser l’eix conductor de les polítiques públiques i de les actuacions de les administracions en l’àmbit de l’oci i el turisme (Barcelona, 2016).\nPer finalitzar recordar a les nostres institucions que tot aquest bagatge legal ha desembocat en la producció d’ingent jurisprudència per part del Tribunal Europeu de Drets Humans element que ens fa dur a exigir les nostres administracions es comportin d’igual manera fins a convertir la nostra ciutat en un espai amable acústicament pels veïns i el més lliure de soroll possible."]

Supresiones

Adiciones

+["Des de la Xarxa Veïnal del Raval proposem que la FAVB resolgui que està d’acord en potenciar i intentar negociar amb les diferents administracions (Ajuntament, Generalitat, Govern central,…) una política de reducció de la contaminació acústica dins de la nostra ciutat. Tal i com documenta la Revista Catalana de Dret Públic (2016) els “efectes del soroll sobre la salut inclouen des del trauma acústic agut fins al trauma acústic crònic, amb destrucció de les cèl·lules receptores del so i la corresponent pèrdua d’audició, a més de l’augment del ritme cardíac i respiratori, de l’angoixa, de l’agressivitat i del cansament; la reducció de l’activitat cerebral i, per tant, del rendiment; la reducció de l’activitat digestiva, i importants pertorbacions del son, causa de neurosis ansioses-depressives reactives secundàries (exògenes), distonies neurovegetatives (fins i tot cròniques) i d’un ampli ventall de patologies psíquiques, i pot agreujar problemes cardiovasculars, processos cancerígens o de colesterol, o afeccions gàstriques de tipus nerviós\nAquesta petició de la Xarxa Veïnal del Raval es troba en sintonia amb els anàlisi de diferents institucions com l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) que indica que l’Estat espanyol és el segon país del món amb uns nivells més alts de contaminació acústica (París, París, 1986), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la qual descriu el soroll com la primera molèstia ambiental dels països industrialitzats, (Chicago, 2017), la Conferència de Nacions Unides d’Estocolm sobre el Medi Ambient Humà que des del 1972 reconegué per primera vegada oficialment el soroll com un agent contaminant més, els informes al Parlament del Síndic de Greuges que s’han fet ressò dels problemes derivats del soroll (Barcelona, 2014) o la Síndica de Greuges de Barcelona la qual conclou que dret dels veïns al descans i a viure sense sorolls excessius i molèsties intolerables ha de ser l’eix conductor de les polítiques públiques i de les actuacions de les administracions en l’àmbit de l’oci i el turisme (Barcelona, 2016).\nPer finalitzar recordar a les nostres institucions que tot aquest bagatge legal ha desembocat en la producció d’ingent jurisprudència per part del Tribunal Europeu de Drets Humans element que ens fa dur a exigir les nostres administracions es comportin d’igual manera fins a convertir la nostra ciutat en un espai amable acústicament pels veïns i el més lliure de soroll possible."]

Supresiones

Adiciones

+["Des de la Xarxa Veïnal del Raval proposem que la FAVB resolgui que està d’acord en potenciar i intentar negociar amb les diferents administracions (Ajuntament, Generalitat, Govern central,…) una política de reducció de la contaminació acústica dins de la nostra ciutat. Tal i com documenta la Revista Catalana de Dret Públic (2016) els “efectes del soroll sobre la salut inclouen des del trauma acústic agut fins al trauma acústic crònic, amb destrucció de les cèl·lules receptores del so i la corresponent pèrdua d’audició, a més de l’augment del ritme cardíac i respiratori, de l’angoixa, de l’agressivitat i del cansament; la reducció de l’activitat cerebral i, per tant, del rendiment; la reducció de l’activitat digestiva, i importants pertorbacions del son, causa de neurosis ansioses-depressives reactives secundàries (exògenes), distonies neurovegetatives (fins i tot cròniques) i d’un ampli ventall de patologies psíquiques, i pot agreujar problemes cardiovasculars, processos cancerígens o de colesterol, o afeccions gàstriques de tipus nerviós\nAquesta petició de la Xarxa Veïnal del Raval es troba en sintonia amb els anàlisi de diferents institucions com l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) que indica que l’Estat espanyol és el segon país del món amb uns nivells més alts de contaminació acústica (París, París, 1986), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la qual descriu el soroll com la primera molèstia ambiental dels països industrialitzats, (Chicago, 2017), la Conferència de Nacions Unides d’Estocolm sobre el Medi Ambient Humà que des del 1972 reconegué per primera vegada oficialment el soroll com un agent contaminant més, els informes al Parlament del Síndic de Greuges que s’han fet ressò dels problemes derivats del soroll (Barcelona, 2014) o la Síndica de Greuges de Barcelona la qual conclou que dret dels veïns al descans i a viure sense sorolls excessius i molèsties intolerables ha de ser l’eix conductor de les polítiques públiques i de les actuacions de les administracions en l’àmbit de l’oci i el turisme (Barcelona, 2016).\nPer finalitzar recordar a les nostres institucions que tot aquest bagatge legal ha desembocat en la producció d’ingent jurisprudència per part del Tribunal Europeu de Drets Humans element que ens fa dur a exigir les nostres administracions es comportin d’igual manera fins a convertir la nostra ciutat en un espai amable acústicament pels veïns i el més lliure de soroll possible."]

Número de versión 1 de 1 Mostrar todas las versiones Volver a la propuesta

Autoría de la versión

Xarxa-Veinal-Raval

Versión creada el 25/04/2022 13:41