Pacte per Barcelona

Ara s’obra un nou escenari que ens obliga a repensar quina sanitat volem en un futur i les
experiències viscudes durant aquesta pandèmia ens reafirmen que volem un Sistema
Sanitari de titularitat, gestió i provisió 100% públic i universal. Perquè sols els serveis
sanitaris públics poden donar una resposta a l’alçada de les necessitats de la població.
Les administracions públiques cada una en el seu nivell de responsabilitat han reconèixer,
garantir, vetllar pel seu dret de les persones a tenir un sistema sanitari de qualitat.
Cal vetllar perquè passada la situació de pandèmia es continuï facilitant i garantint el dret a
les persones migrades a l’obtenció de padró i de la TSI .

Atenció Primària: Volem una atenció primària forta, no sexista i amb un fort component
comunitari i que sigui la porta d’entrada del sistema sanitari.
La pandèmia ha obligat a generar i accelerar canvis que no ens podíem imaginar i alguns, com
la utilització de les noves tecnologies, possiblement hagin vingut per quedar-se
(telefòniques i informàtiques), cal aprofitar aquestes eines perquè pacients coneguts, pels
professionals, puguin evitar desplaçaments per realitzar consultes o rebre respostes.
Donar aquesta atenció obliga a pensar de quin utillatge s’hauran de dotar els professionals
dels CAP, donar una informació molt clara, potenciar la capacitat d’autocura de les
persones.. , i això sense oblidar de posar les mesures necessàries perquè les persones més
grans o econòmicament més desafavorides que poden no tenir accés a les tecnologies
tinguin garantida la seva atenció.

Aquest nou escenari necessitarà recursos econòmics, humans i molt d’esforç d’imaginació
perquè la nova normalitat permeti canvis en positiu i potenciar els aspectes més forts de
l’Atenció Primària que entre altres són l’ atenció longitudinals i l’accessibilitat.
Garantir una Atenció Primària (AP) de qualitat obliga a dotar als centres de plantilles
suficients amb contractes estables. Evitar la fragmentació de tasques,com presència de
professionals que sols facin atenció a domicilis, urgències, cures pal·liatives, malalties
cròniques... Deixar de fer proves innecessàries, adequar la freqüència de controls crònics,
evitar la medicalització en processos lleus o en malestars de la vida i fer propostes d’actius
socials.... potenciar les capacitats personals de la població.

Revisar quins informes han de
fer els professionals de l’AP i quins es poden evitar, entre ells cal considerar la revisió de la
gestió d’incapacitat de baixes temporals per autodeclaració, la validesa de la documentació
electrònica d’altes i baixes.....

Aprenem de la nova situació. A Catalunya s'han utilitzat la xarxa d'equipaments sanitaris social, després apropiada per entitats privades per aplicar la sanitat. Ex. St. Pau, el Clínic, l'Hospital del Sagrat Cor, i així fins l'últim hospital de poble. La sanitat pública és de primer ordre, però no cobreix bé la petita sanitat. S'ha de reestudiar la sanitat primària i integrar aquests equipaments apropiats a la xarxa pública.
Cal reforçar la sanitat primària i aplicar polítiques de salut comunitària. D'acord. Potser absorbint la sanitat privada de mútues i altres organitzacions?
Integració de les residències a la xarxa sanitària primària. Com estan algunes privades.
Caldrà reforçar tot el sistema de salut mental degut a un bastant probable increment de problemes en diversos col·lectius socials. D'acord. No hi ha servei públic, tot es privat i si cal es contracta.

- On posa “Cal reforçar la sanitat primaria” afegir “amb més recursos, més personal, amb més estabilitat laboral, etc.. dedicant-li un mínim del 25% del pressupost sanitari”
- “Revertir les privatitzacions de les últimes dècades per aconseguir que la sanitat pública sigui 100% de gestió publica, transparent i participada socialment.”
- Aprofitar totes les instal·lacions, plantes, llits i horaris disponibles de la sanitat pública per reduir dràsticament totes les llistes d'espera quirúrgiques, diagnostiques, etc.”